Després del boom urbà del segle XX, urbanistes i arquitectes comencen ara a replantejar-se els processos de construcció, i a analitzar les conseqüències mediambientals i energètiques dels sistemes utilitzats fins a ara.

Com resultat de tots aquestes anàlisis, ja iniciats durant la crisi del petroli de la dècada dels 70, fa ja anys que s'està modelant una nova forma d'entendre l'arquitectura, on l'estalvi d'energia és un factor a tenir en compte, però només un entre molts d'altres, com el màxim aprofitament dels recursos naturals, o la integració mediambiental i climàtica de l'edifici.

Diferents estudis proven la capacitat d'estalvi d'un edifici d'aquestes característiques, i l'avaluen en un 70% d'estalvi energètic enfront de les construccions convencionals.

El "Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas" -CIEMAT- està desenvolupant un projecte d' I + D en edificis emblemàtics dels cinc diferents climes existents dintre de la Península Ibèrica amb la finalitat que l' estalvi arribi a un 90%.

Llegir article sobre la investigació del CIEMAT