L'energia eòlica és l'energia que posseeix el vent i que pot ser aprofitada directament o ser transformada a altres tipus d'energia, com, per exemple, a energia elèctrica.

El primer ús que es coneix de l'aprofitament del vent data de l'any 3.000 a. de C. amb els primers vaixells velers egipcis. Uns mil·lennis més tard (s. VII a Pèrsia) sorgiran els primers molins de vent que permetran moldre gra o bombejar aigua.

Avui en dia pot transformar-se l'energia eòlica a electricitat amb gran eficiència, gràcies a aerogeneradors de grans dimensions, també denominats turbines de vent.

Un aerogenerador està format per un conjunt d'aspes (normalment tres) connectades a un rotor que, mitjançant un sistema d'engranatges està connectat a un generador elèctric. Tota aquesta maquinària (turbina de vent) es col·loca al cim d'una torre on hi ha més influència del vent.

La longitud de les aspes definirà el diàmetre de l'àrea d'escombrat de les mateixes i, quant major sigui aquesta àrea, major serà la potència que pot generar un aerogenerador.

Podem trobar des de petits aerogeneradors de 400 W i 1m aproximadament de diàmetre d'aspes, fins a immensos aerogeneradors dels grans parcs eòlics de 2.500 kW i 80 m de diàmetre d'aspes.

Per a petites instal·lacions d'ús domèstic o agrari els aerogeneradors més útils i assequibles són els que tenen un diàmetre d'escombrat de 1 a 5 m, capaços de generar de 400 W a 3,2 kW.

Presenten l'avantatge, a més, de poder engegar a una velocitat de vent més baixa que els de major grandària, podent aprofitar vents més lents (com brises marines o vents de muntanya) i produir més quantitat d'energia.

Necessiten una velocitat del vent mínima de 11 km/h per a engegar (enfront dels 19 km/h dels més grans), aconsegueixen el seu màxim rendiment als 45 km/h i es paren amb vents de més de 100 km/h per a evitar danys, desgastos o sobreescalfament en el seu mecanisme.

Per a aconseguir un bon rendiment és necessari que la ubicació dels aerogeneradors estigui en una regió molt ventosa, amb vent la majoria de dies de l'any i amb una velocitat mitja anual superior als 13 km/h.

Molins de vent

Quan un aerogenerador es connecta directament a una càrrega, substituint el seu generador elèctric, es denomina molí, i la seva funció més estesa és el bombeig d'aigua.

És molt usual trobar molins per a bombejar aigua amb moltes pales, de 15 a 40, que aconsegueixen aprofitar molt millor el vent a baixes velocitats.

Els molins més eficients poden arrencar amb una velocitat del vent de 4,8 km/h, i tenen la característica de no poder augmentar la seva velocitat de rotació a l'arribar a una velocitat del vent determinada, al voltant de 28 km/h.

A partir d'aquesta velocitat, no poden aprofitar tota l'energia del vent i bombegen sempre la mateixa quantitat d'aigua, disminuint així l'eficiència del molí.

Encara que no ho sembli, aquesta característica és interessant ja que permet aconseguir bombejar aigua de forma més contínua, aprofitant tant els vents forts com els febles i evitant instal·lar grans dipòsits d'aigua.